dimarts, 22 de març del 2011

Madame Bovary

4. Per qué es diu que Madame Bovary té com a referència literària el personatge de Don Quixot? En què es poden assemblar aquests dos personatges?
La similitud d’aquets dos personatges de novel·les i èpoques diferents, es basa en la influencia d’altres obres, es a dir, en el cas del Quixot, esta influenciat per llibres de cavalleries, els quals el trastornen i viu la seva vida com un cavaller d’aquests llibres. En Emma Bovary es substitueixen els llibres de cavalleria, per llibres amorosos, la qual s’enamorarà, no del seu marit o d’altres homes, sino del amor que prèviament a llegit en els llibres i després voldrà viurà en primera persona.
6. Quina opinió et mereix el sentiment maternal d’Emma cap a la seva filla?
Emma no demostra cap estimació per la seva filla. Quan neix ella la rebutja perquè esperava tindre un fill en comptes d’una nena. Després de néixer s’encarrega una criada de les necessitats de la petita. La mare en cap moments es preocupa per ella, ni assumeix la seva responsabilitat com a mare. Podríem definir a Emma com na persona egoista que només es preocupa per lla mateixa i es mou pels seus interessos ,en els quals, la seva filla no entra en els plans de la seva vida.
7. Com seria una madame Bovary actual? Redacta-ho en unes 20 línies
Emma Bovary es un personatge, en que, en la època que esta situada no tenia tants recursos per viure la vida feliç, que a ella li hagués agradat viure. Per començar seria una noia la qual, hagués donat a la seva filla en adopció (en el cas que s’hagués quedat embarassada) per no encarregar-se d’ella, perquè no va ser una filla desitjada. En segon lloc en el cas dels amors li hauria sigut molt més fàcil perquè es casaria amb el seu marit, i quan es canses d’ell es divorciaria i podria viure unes altres aventures amoroses, sense tindre que amagar-se ni tindre tantes complicacions, aprofitant-se dels seus interessos per exemple econòmics, segur que tindria la seva targeta proporcionada per algun d’aquets amors i aniria de compres sense cap limitació i en quan aquest li poses algun límit s’aniria amb un altre que també tingues diners, ja que es mouria en un cercle de gent amb bona economia. Arribaria un moment en que, tota aquesta gent s’adonarien de l’egoista que es i li donarien costat, aleshores ella es vindria a baix i no podria seguint vivent amb el mateix ritme de vida, això la podria portar a caure en el carrer, a viure sota un pon amb un bric de vi, ja que es veuria que no es pot mantenir per ella sola, perquè mai a treballat i de que, el que havia arribat a ser i es queda sense res.

JOANA COBERÓ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada