Tweet de Metamorfosis; Kafka

1.       Gregor Samsa, noi d’uns 21 anys i fill d’una família humil formada pels pares ell i la seva germana, als quals manté sent l’únic que treballa.

2.       Despertant-se d’uns somnis angoixants, Gregor es trobà estrany: era un escarabat i per més que ho intentés no podia moure’s.

3.       No va poder anar a treballar i el vingué a buscar un encarregat de la feina al qual tampoc pogué rebre. Enutjats no creien que Gregor estigués malalt. 

4.       El jove Samsa, després de l’esverament de la seva família i les conviccions de l’encarregat, acabà cedint i fent una sèrie de peripècies per mostrar el seu nou aspecte.

5.       Un cop vist, l’encarregat el deixa sense feina i la seva família el tracta com si fos una càrrega, començant a desconsiderar-lo com a persona.

6.       Dins la fallida econòmica en que es trobava la família per la pèrdua de l’únic sou mantenidor de la família decidiren ja desesperats, alquilar una habitació.

7.       Gregor en cap moment deixà de tenir les seves facultats mentals, però això no podia veure-ho la família, ja que no podia parlar ni fer cap gest i el consideraven inútil.

8.       Mentre la família Samsa superava els problemes econòmics els anava consumint l’odi contra Gregor, deixant-lo sol i considerant-lo poc a poc, no humà.

9.       El so del violí que toca la seva germana l’incita a sortir de la seva habitació provocant el rebuig dels nous inquilins i volen marxar, deixant a la família sense ingressos.

10.   Gregor només causa problemes, i pensen en desfer-se d’ell, però el destí se’ls avança deixant-lo morir d’abandonament i soledat, a més d’ una infecció.

11.    Un cop la família descobrí el cadàver en forma d’insecte del jove, sentiren com se’ls marxà un enorme pes de sobre, i a més, començaren a planificar un futur millor.

Mònica Guillamón

M

Madame Bovary

4. Per qué es diu que Madame Bovary té com a referència literària el personatge de Don Quixot? En què es poden assemblar aquests dos personatges?
La similitud d’aquets dos personatges de novel·les i èpoques diferents, es basa en la influencia d’altres obres, es a dir, en el cas del Quixot, esta influenciat per llibres de cavalleries, els quals el trastornen i viu la seva vida com un cavaller d’aquests llibres. En Emma Bovary es substitueixen els llibres de cavalleria, per llibres amorosos, la qual s’enamorarà, no del seu marit o d’altres homes, sino del amor que prèviament a llegit en els llibres i després voldrà viurà en primera persona.
6. Quina opinió et mereix el sentiment maternal d’Emma cap a la seva filla?
Emma no demostra cap estimació per la seva filla. Quan neix ella la rebutja perquè esperava tindre un fill en comptes d’una nena. Després de néixer s’encarrega una criada de les necessitats de la petita. La mare en cap moments es preocupa per ella, ni assumeix la seva responsabilitat com a mare. Podríem definir a Emma com na persona egoista que només es preocupa per lla mateixa i es mou pels seus interessos ,en els quals, la seva filla no entra en els plans de la seva vida.
7. Com seria una madame Bovary actual? Redacta-ho en unes 20 línies
Emma Bovary es un personatge, en que, en la època que esta situada no tenia tants recursos per viure la vida feliç, que a ella li hagués agradat viure. Per començar seria una noia la qual, hagués donat a la seva filla en adopció (en el cas que s’hagués quedat embarassada) per no encarregar-se d’ella, perquè no va ser una filla desitjada. En segon lloc en el cas dels amors li hauria sigut molt més fàcil perquè es casaria amb el seu marit, i quan es canses d’ell es divorciaria i podria viure unes altres aventures amoroses, sense tindre que amagar-se ni tindre tantes complicacions, aprofitant-se dels seus interessos per exemple econòmics, segur que tindria la seva targeta proporcionada per algun d’aquets amors i aniria de compres sense cap limitació i en quan aquest li poses algun límit s’aniria amb un altre que també tingues diners, ja que es mouria en un cercle de gent amb bona economia. Arribaria un moment en que, tota aquesta gent s’adonarien de l’egoista que es i li donarien costat, aleshores ella es vindria a baix i no podria seguint vivent amb el mateix ritme de vida, això la podria portar a caure en el carrer, a viure sota un pon amb un bric de vi, ja que es veuria que no es pot mantenir per ella sola, perquè mai a treballat i de que, el que havia arribat a ser i es queda sense res.

JOANA COBERÓ

5.Descriu el caràcter d’aquests personatges

EMMA BOVARY
Sent una noia, ja fou reprimida en ser internada al convent on tingué temps suficient com per a voler rebel•lar-se, contra el fet de no poder fer res per ser una noia. Així que es deixà endur per la seva imaginació i tota la informació recollida per les novel•les romàntiques que tant li agradaven. Aquestes es convertiren en la realitat que en un futur, voldria viure. Per aquest fet, fonamentalment, i degut a la seva vida camperola i no urbana i, un marit que no l’arriba a satisfer, vol viure en un somni i viu frustrada, ja que amb el temps, acaba assumint l’autèntica realitat. La Majoria dels seus somnis i ambicions solen ser egoistes, orgullosos i molt buits, tan sols pensant en ella mateixa. En realitat, tan sols busca aventures i noves experiències. Pensant que únicament en el luxe i l’extravagància es pot trobar la felicitat. Així que es podria denominar com una persona materialista i inconforme amb tot el que posseeix.


“Abans de casar-se, havia cregut estar enamorada; però la felicitat que hauria hagut de resultar d'aquest amor no havia arribat, es devia haver equivocat, pensava. I Emma intentava saber què significaven exactament, a la vida, les paraules felicitat, passió i embriaguesa, que tan boniques li havien semblat als llibres.”
(GUSTAVE FLAUBERT Madame Bovary pàg. 32)



CHARLES BOVARY
Aquest personatge, juntament amb Emma, és dels principals. És un home molt bo i respectuós en vers tothom i influenciable; tant, que acaben com per tractar-lo d’estúpid.
Arriba a ser tan ingenu que no és, fins la mort de la seva segona dona: Emma, que se n’adona de les seves infidelitats descobrint les cartes que s’enviaven entre els amants.
Ell estima a Emma de debò, des d’un primer moment considerant-la com una mussa o una deessa real. Però al no poder oferir-li tot el que ella desitja, ella el rebutja i, cada cop més. Cosa que permet a l’esposa dominar-lo i sotmetre’l als seus desitjos, com per exemple fou, el fet de traslladar-se del poble on vivien fins a Tostes, per la simple qüestió que ella fos més feliç.
És una mica sapastre, no tan sols en l’àmbit psíquic sinó que en el laboral també, tot i que això no significa que no sigui pas treballador. Al contrari d’Emma, és un home limitat i que es conforma amb qualsevol cosa, per mínima que sigui.


“[…] A Charles li venia estret el pantaló al ventre.
- Les vetes em faran nosa per ballar – va dir
- Ballar? – va replicar Emma
- Es clar!
- Tu t’has tornat boig! Es burlaran de tu, queda’t assegut. A més, fa més per a un metge – va afegir.
Charles va callar. Caminava amunt i avall, esperant que Emma s’acabés de vestir.”


LEÓN DUPIS
Apareixent després del trasllat del matrimoni, com a notari del farmacèutic de Yonville, coneix a Emma i descobreixen una gran semblança en els gustos i les seves aficions; cosa que permet una gran connexió entre ells. Poc a poc, acaba enamorant-se d’Emma, tot i que no sap que ella també. Així que els dos ho reprimeixen i ho deixen per més endavant, on després d’un llarg viatge estudiantil a París, cosa que demostra un gran interès a l’estudi, es retroba amb Emma a Rouen durant una obra de teatre i oficialment, es converteixen en amants, deixant emportant-se per la passió que amaga dintre intentant simular-la amb la serietat que sembla caracteritzar-lo. Finalment, la abandona i es casa amb una dona decent.
És un home atractiu i sensual, capaç de conquistar a la dona que es proposi. És cavallerós i amable amb tothom, que a la vegada, es comportin bé amb ell i ho mereixin.

Mr. HOMAIS
És el farmacèutic de Yonville, cosa que li permet aprofundir el seu prestigi en el poble amb grans coneixements tant científics com filosòfics i, sobretot, mèdics(així es guanyà la confiança de la gent). Cosa que a la vegada li genera una superioritat interior força sorprenent. Té tres fills, els quals els vol convertir en grans científics i que arribin a un gran èxit, com per exemple, ell.

RODOLPHE BOULANGER
És un ric galà amb possessió d’un castell a les a fores de Tostes. Normalment,per a no dir sempre, aconsegueix el que es proposa o seduir a qualsevol, ja que és molt atractiu. Al conèixer a Madame Bovary aconsegueix enredar-la i convertir-la en la seva amant omplint-li el cap de fantasies amoroses que mai arribarà a complir. Mostrant-ho en un primer pla, quan juren escapar-se junts( cosa que a Emma li dóna la il•lusió d’arribar a ser una burgesa de ciutat), i Rodolphe no apareix. És frívol i aparentment, seductor. Però a l’hora de la veritat, no és menys egoista ni materialista que la protagonista principal, només preocupant-se per ell mateix i el que pugui sentir. Podríem describir-lo com un hipòcrita sense escrúpuls, ja que deixà “morir” a la dona que ho donà tot per ell i que en part, fou la causa de la seva ruina.
LHEREX
És el comerciant burgès de Yonville resultant un delincuent embadocador. El qual és un responsable indirecte de la mort d’Emma, ja que aquest la enredà per acceptar diverses comandes a les que després, Emma no es podrà fer-ne càrrec. Com Rodolphe, és una persona ambiciosa que només pensa en ell mateix i el seu benefici sobre qualsevol cosa. Va mostra sobretot el seu cinisme en el moment de l’enterrament d’Emma que diu: -Quina desgràcia per al seu pobre marit!

MONSIEUR BOVARY PARE
És el pare de Charles. Un cop analitzats els dos caràcters, no podríem relacionar-los en complet, ja que era un alcohòlic faldiller i mandrós que deixa tota la feina per a la seva dona, la qual el manté. Tot i després d’arribar a una edat encara té la certesa de conquistador, però no és més que un vell verd en decadència.

MADAME BOVARY MARE
Ella és la mare d’ en Charles. També la força causant de la incertesa i debilitat del seu fill, degut a la seva sobreprotecció. Tot i que no es porta gens bé amb Emma, la seva nora, acaba salvant-los de diversos deutes. Finalment, acaba discutint amb el seu fill perquè es vol quedar amb la seva neta.


8. Realitza un comentari de text del següent fragment del llibre:

Algunes tardes, al darrera dels vidres de la sala, treia el nas un home bru; portava patilles negres i somreia lentament, un somriure ample i dolç que deixava veure unes dents blanques. Tot seguit es posava a tocar un vals. Portava un salonet enganxat damunt de l’orgue, dins el qual uns dansaires grans com el dit giravoltaven entremig d’una estesa de butaques, de consoles i de canapès. Eren uns ninotets acolorits entre els quals es veien dones amb turbants de color rosa, tirolesos amb jaqueta curta, simis vestits de negre i senyors amb calça curta. A mesura que anaven evolucionant, es reproduïen en els trossos de mirall aixecats al seu voltant i ajustats als angles amb unes tiretes de paper daurat. L’home feia girar la maneta tot esguardant a banda i banda del carrer i en direcció a les finestres. De tant en tant, tot escopint un raig llarg de saliva, aixecava l’instrument amb el genoll alleujant-se del pes de la corretja que li cansava l’espatlla; i tan aviat planyívola i gansonera, tan aviat joiosa i precipitada, la música de la caixa anava descabdellant-se invariablement a través d’una cortina de color de rosa posada dessota una reixa de coure tota plena d’arabescos. Eren uns aires arribats d’un altre món, que tocaven en els teatres, que cantaven en els salons, que dansaven en els balls de nit a la claror dels llums, ecos d’un univers encantat que trasbalsava el cor d’Emma. En el seu caparró il•lusionat, s’hi animaven unes sarabandes que no s’acabaven mai; el seu pensament saltava entre les notes com una baiadera entre les flors d’una catifa, gronxant-se de somni en somni i de tristesa en tristesa. Quan l’home havia recollit l’almoina caiguda a dins de la gorra, embolcava l’orgue amb un drap de llana blau, se’l posava a l’esquena i se n’anava tot caminant pesadament. L’Emma el veia allunyar-se acompanyant-lo amb l’esguard. Sobretot, però, era a les hores de menjar quan arribava al darrer grau de la paciència. Aquella saleta de l’entresol, amb el fumeig de l’estufa, el grinyoleig de la porta, els murs que traspuaven i la humitat de l’enllosat, l’ofegava; no podia aguantar més; li semblava que tota l’amargor de l’existència nedava a dins del seu plat, i , entrelligats amb el fumerol de la sopa, li pujaven, des del fons de l’ànima, tot un altre seguit de bravades igualment denses i fades. En Charles, menjava amb lentitud; ella rosegava algunes avellanes o bé s’entretenia a ratllar l’encerat de la taula amb el tall del ganivet.


És un fragment de la obra Madame Bovary de Gustave Flaubert. Obra que tracta d'una dona la qual ja està aburrida de la seva vida, i no troba altres metes que l'amor, el luxe i les fantasies que el rodegen.
Una obra totalment associada al realisme, pel fet de voler plasmar en les nostres ments la realitat que ens està presentant l’autor, realment basada en fets reals(no literalment), de l’època d’ ell mateix, prescindit de tot símbol i detallant al màxim.
També el podríem relacionar amb el gran avorriment d’ Emma i la seva frustració dins de casa seva, mirant sense tenir cap altre cosa de fer a l’altre banda de la finestra, amb la pronunciada descripció tant detallada dels elements del lloc o de les persones, que tot i no semblar-li interessant els hi mostra atenció.



Mònica Guillamón

Madame Bovary

1.Explica les característiques del moviment realista. Utilitza aquests apunts, però prescindeix de les explicacions del moviment a Espanya.

El moviment romàntic va ser relativament breu, finalitzat sobre l’any 1850. En aquesta brevetat van contribuir una sèrie de factors que van servir per substituir el sistema de valors romàntics, per altres de nous.  

Les característiques del nou moviments són:

A.      Enfront a la idealització i evasió romàntica s’imposa l’esperit de l’observació i la descripció de la realitat.

B.      En comptes d’explicar d’una manera romàntica el món des de la postura d’un mateix o projectar-se cap a mons creats per l’ imaginació (d’un mateix), el nou moviment s’adapta a la realitat reflectint-la d’una manera més objectiva i despersonalitzada.

C.       En el nou moviment es demostren dades empíriques, incloent les que es poden demostrar científicament. L’artista vol donar testimoni directe i immediat del món en que viu.

A partir d’aquí s’han distingit dos tendències que encaren que parteixen d’un mateix origen i tenen les mateixes intencions, discrepen en alguns aspectes. Aquestes dos tendències són el Realisme i el Naturalisme.

Filosòficament, el Realisme, és l’afirmació de la realitat, una realitat que existeix per si mateixa, i que per tant no consisteix en la simple projecció del pensament de l’home. Però des de el punt de vista literari, aquest concepte el podem aplicar en obres anteriors al S.XIX, ja que per realisme literari entenem que és l’ importància a la realitat objectiva. Segons el punt de vista d’algunes obres com “El poema del Mío Cid”, “El Lazarillo de Tormes” o El Quixot, el realisme seria una tècnica literària que s’oposaria al idealisme o a lo meravellós. Però el realisme no és només una tècnica, sinó que també és un moviment literari que constitueix tota la meitat del S.XIX, amb origen Francès iniciat per tres novel·listes com Stendhal, Flaubert o Balzac. És un moviment que pretén “ensenyar” la realitat objectiva com a fruit d’una nova societat, la burgesia, una nova filosofia, el positivisme, i la revolució industrial.

La nova estètica, es va manifestar en tot els gèneres, però va ser en la novel·la, que va “triomfar” més. El trànsit entre el Romanticisme i el Realisme, no es produeix d’una forma brusca, sinó gradual, a través dels autor mencionats anteriorment.

Stendhal, va escriure una de les seves obres basant-se en l’anàlisi psicològic dels personatges i en la pràctica de l’observació. Segons Stendhal, la novel·la ha de ser “ com un mirall col·locat al llarg del camí”.  Encara que a aquest no se’l pot considerar del tot Realista, ja que té tòpics romàntics, però tampoc se’l pot considerar romanticiste perquè té tòpics realistes, per lo tant els vertaders iniciadors del gènere van ser, Flaubert que amb la seva novel·la de Madame Bovary, va aconseguir establir el model de l’estudi de la psicologia femenina, i Balzac, que va reunir totes les seves obre sota el nom genèric de La Comèdia Humana, obra que pretén retratar la societat francesa de la seva època.

2.Busca informació sobre Gustave Flaubert

Va ser un escriptor francès, conegut principalment per la seva primera novel·la, Madame Bovary. Li dedicava molt temps al seu art i al seu estil, i estava molt capficat en trobar la “paraula perfecte”.

Es va fixar en el seu pare, cirurgià cap de l’Hospital de Ruán, per fer el personatge del doctor Lariviēre en Madame Bovary.

Al col·legi, era considerat un mandrós, però es va iniciar a la literatura a l’edat d’onze anys. Durant l’estiu de 1936 va conèixer a Elisa Schlésinger, cosa que va ser reflectida en la novel·la de L’educació sentimental.   

Pels voltants del 1841 va començar els estudis de Dret, però sense cap mena d’entusiasme. L’estiu de 1844, va deixar els estudis de Dret a París per anar-se’n al camp, a Croisset a prop de Ruán, amb qui va viure amb la seva mare.  

Dos anys després van morir la seva germana i el seu pare. Llavor va tenir l’única relació sentimental, amb la poeta Louise Colet.  

Va assistir a la Revolució de 1848, i entra quest any i el ’49, va escriure la primera versió de La temptació de San Antoni, però no va quedar satisfet amb el resultat. En aquella època, el seu millor amic era Máxime du Camp, amb el qui va recórrer Itàlia, Egipte, Grècia, Jerusalem, Constantinople... Això va causar una impressió en la seva imaginació, i des de llavor no va abandonar Croisset, exceptuant per fer alguna visita a París.

De tornada del seu viatge a Orient, en 1851 va començar a escriure Madame Bovary. Va trigar a escriure-la cinquanta-sis mesos. Les autoritats van iniciar accions legals contra l’editorial i l’autor, acusats d’atemptar contra la moralitat, però van ser declarats innocents.

Com que Madame Bovary, va ser molt bé acollit, amb els diners guanyats va poder pagar-se un viatge a Cartago que li va servir per documentar-se per la seva pròxima novel·la, Salambó, acabada en 1862.

Durant la guerra Franco-Prussiana, al 1870, soldats prussians, van ocupar la seva casa, cosa que va portar a que patis infermetats nervioses.

La temptació de San Antoni, va ser publicada finalment al 1874, i aquest mateix any, la seva obra de teatre El Candidat, va ser un gran fracàs. Al 1877, va publicar tres contes, Un cor senzill, La llegenda de San Julià l’hospitalari i Herodíes. Va passar la resta de la seva vida treballant en una sàtira que no va arribar a ser acabada.  

Va morir a l’edat de 58 anys a causa d’una hemorràgia cerebral.

Les seves obres van ser:

·         Memòries d’un boig – 1838

·         Novembre. Fragments d’un estil qualsevol – 1842

·         Madame Bovary -  1857

·         Salambó – 1862

·         L’educació sentimental – 1869

·         La temptació de San Antoni – 1874

·         Tres comptes – 1877

·         Bouvard i Pécuchet -  Sàtira inacabada, publicada pòstumament.

3. A partir del personatge principal d’aquesta obra s’ha elaborat el terme bovarisme. Busca el que significa i estableix el paral·lelisme amb la protagonista.

El Bovarisme, en termes psicològics, consisteix en una alteració del sentit de la realitat per la qual una persona es considera una altra que no és.

El Bovarisme fa referència a l’estat d’insatisfacció crònica d’una persona, produït pel contrast entre les seves il·lusions i aspiracions amb la realitat.

Aquest terme prové de la novel·la de Gustave Flaubert, Madame Bovary, per la protagonista, Emma Bovary. Emma és una persona que li agrada i ha llegit moltes novel·les romàntiques, fins arribar al punt que vol que el seu marit sigui igual que qualsevol de les novel·les, valent, romàntic, amb bon treball, atent... Per això quan veu a Charles Bovary s’enamora d’ ell, perquè és diferent dels altres homes que ha conegut, perquè té un bon treball... Emma, un personatge que pretén que la seva realitat sigui com les històries romàntiques que ha llegit. Això fa que al topar-se amb la realitat, que és molt inferior a les seves expectatives, quedi decebuda.

Relacionem el bovarisme a la novel·la quan Emma, es sent decebuda perquè veu que el seu nou marit, no és el que ella esperava, com per exemple, no el veu gens romàntic, com esperava que fos a causa del llibres. Cada vegada es va accentuant més aquest sentiment de decepció perquè Charles no es dona compte del que li passa a la seva dona. El que fa Emma és culpar a Charles de la seva desil·lusió, de la seva decepció, sense donar-se’n compte que ella és l’única culpable, no per haver llegit totes les novel·les romàntiques, si no per desitjar una cosa que no està en les seves mans, per desitjar una cosa que no podria aconseguir i que només és fruït d’una il·lusió.

També és veu molt clar aquest terme, quan a Emma i a Charles els conviden al castell del marqués d’Andrevilliers. Emma diu que torna a enamorar-se, però aquesta vegada del duc, ja que aquest també li sembla com un dels “seus herois”. Li va explicar una sèrie de coses, les qual Emma va relacionar amb la semblança de que ell fos un dels cavallers que ella sempre havia somiat. Quan tenia que marxar, s’entristeix molt ja que havia de deixar tot el luxe que li rodejava. El bovarisme en aquest cas seria que Emma, una noia de camp, vol estar en un món ple de luxe, un món que no li toca. Torna a tenir unes il·lusions que ella no podria aconseguir.


ELENA ÁLVAREZ PORRÓN.

BREU RECORREGUT PEL RELAT FANTÀSTIC EN EL SEGLE XIX

L’origen i el desenvolupament del relat fantàstic, és justament en un període racional; on la ciència comença a donar explicacions sobre certs interrogants de la humanitat i l’home comença a deixar de creure en mites i supersticions que sempre han aterrat a la població, com per exemple, el fantasma.
Aquest mateix personatge, tot i estar vigent al llarg de la història, mai despertà tant d’interès com en el segle XIX; constituint una literatura que poc a poc crearà les seves pròpies pautes fins a considerar-se un nou gènere, vinculat amb el conte de terror que apareix paral•lelament a aquest. On ambdós, no compartiran les mateixes característiques en les diferents regions del món.
Principalment, hi ha dos modalitats remarcades:
•Arrel Negra: forma part de la tradició anglosaxona. I Gran Bretanya, amb el sorgiment de la novel•la gòtica, es converteix en la pionera de la novel•la negra de terror. El nom d’aquesta novel•la, es deu a l’estructura dels castells medievals, degut a la complexa arquitectura plena de passadissos secrets, portes falses i un sense fi d’habitacions: formant un ambient inquietant d’ombres, sorolls estranys,...
Els personatges que solen aparèixer són tan sinistres com el propi edifici, tot i que mai ha de faltar la innocent donzella que amb la seva joventut i frescor contrasta amb l’estat decrepitant de l’entorn.
La primera novel•la d’aquest gènere, fou El castell d’Otranto, d’Horace Walpole, en el 1764.
Tot i les constants crítiques dels lectors més realistes i escèptics i gens propensos a l’exageració del romanticisme, a perdurat durant els anys, tot deixant marca, fins i tot, avui dia.

•Arrel Blanca: forma part de la tradició germànica, amb els contes poètics i llegendaris d’ambient bromós i melancòlic, basant-se en la seva cultura i exaltant allò meravellós i fantàstic.
Un tret característic és el plantejament d’un ambient en el relat, on es barregen factors fantàstics amb elements de la vida quotidiana. Considerada com la millor novel•la fantàstica i característica d’aquest apartat, està La meravellosa història de Peter Schlemihl, de Charmisso, en el 1814. Tot i que la figura més emblemàtica del conte fantàstic, fou E.T.A Hoffman(1776-1822), descrivint una forma peculiar de percebre la realitat . On Italo Calvino el denomina com fantàstic visionari, que presenta un element visual estrany, que és el motiu desencadenant del conflicte. Sigui el que sigui, aquest element,amagarà una força maligne que trastornarà al protagonista, fins i tot, en alguns casos, arribant-hi a la mort.


Deixant enrere aquests dos termes, es dóna a conèixer el mestre indiscutible del gènere de terror, és Edgar Allan Poe(1809-1849). Que aconseguirà sintetitzar l’arrel negra amb la blanca.
Els temes d’aquest autor, neixen en part del seu món interior, ja siguin obsessions, al•lucinacions o somnis. On el més freqüent, resulta la mort.Ho transmet tot en la narrativa amb tal habilitat per expressar-se, creant ambients densos i compactes on el lector, es submergeix en la història des d’un principi fins al final. Han acabat atorgant-li la fama de creador del relat breu modern.


Mònica Guillamón

4. Feu una anàlisi de temes i personatges.

Al començament, i al llarg de la obra, es nota que el protagonista és un nen, el Tommy. Deixant de banda quan ens diu la seva edat, sinó quan amb els seus amics es dedica a molestar a la Millie Adams,la noia desapareguda que no tornà mai més; pel simple fet de ser una noia.
En Tommy y la Millie estableixen una amistat gràcies als cars caramels que portà a l'escola u parell de dies, cosa que també, a més de la ingenuitat per part dels dos nens, el Tommy només estableix un objectiu: que li deixi menjar a ell també els seus caramels, aquella noia no significà res per a ell, per això mateix, en el moment que tindria que haver explicat tot el que sabia, ho hagués fet. No obstant, tampoc ho va fer, degut a la seva admiració profuda al seu pare, un inspector de tercera(al començament) martiritzat per la seva dona que no deixa de queixar-se en que arrisca la seva vida per un sou massa baix, es podria relacionar amb la supervivència humana; si es mor, el seu fill i ella mateixa estaran arruinats.
Quan li preguntà si una promesa devia complir-se fins al final.
Sorgeixen notícies de la desaparició de la nena amb portades i pàgines dedicades, cosa que els pares, com a protecció màxima cap al seu fill, se les amaguen.

Més tard, al cap dels anys, arriba una noia nova a l'institut, la Jeanie Myers, que segons el Tommy, era més simpàtica que les demés noies de la classe perquè li deixava copiar els deures. Són detalls que podem associar amb que el "llunàtic" observava i estudiava a les seves víctimes per assegurar-se de tot: escollia les nenes més inofensives.Es comportà molt violent i desagradable, amb forces signes d'haver-se embriagat i, això, freqüentment.
En Tommy, ho relaciona tot i encaixa els detalls a la perfecció, com seguir els rastres dels guixos de colors de la Jeanie, i acaba per arribar fins a ella quan ja està sagrestada.



Mònica Guillamón

si muriera antes de despertar

2. Redacteu un text on feu una anàlisi comparativa entre l’educació dels nens del relat, l’educació que heu rebut vosaltres i la que creieu que seria la correcta per evitar successos com els del conte.
En el relat podem observar que els nens no són una figura escoltada pels adults i els tracten apart, ho podem observar per exemple quan el nen vol avisar a la professora per dir que la noia estava en perill i que en comptes d’escoltar-lo el que fa es castigar-lo més, o també quan el protagonista intenta parlar amb el pare per explicar el que sap i pot ajudar per trobar a la noia desapareguda. Si ens posem en la seva pell no són escoltades, al contrari no se senten entesos i si discriminats.
En canvi, en la realitat no crec que passi, sino penso que els nens són escoltats i que els ares parlen amb ells per si algun dia els passa alguna cosa tindre la confiança per poder explicar-ho i que es puguin evitar aquestes situacions a la mínima.

Joana Coberó