Madame Bovary

1.Explica les característiques del moviment realista. Utilitza aquests apunts, però prescindeix de les explicacions del moviment a Espanya.

El moviment romàntic va ser relativament breu, finalitzat sobre l’any 1850. En aquesta brevetat van contribuir una sèrie de factors que van servir per substituir el sistema de valors romàntics, per altres de nous.  

Les característiques del nou moviments són:

A.      Enfront a la idealització i evasió romàntica s’imposa l’esperit de l’observació i la descripció de la realitat.

B.      En comptes d’explicar d’una manera romàntica el món des de la postura d’un mateix o projectar-se cap a mons creats per l’ imaginació (d’un mateix), el nou moviment s’adapta a la realitat reflectint-la d’una manera més objectiva i despersonalitzada.

C.       En el nou moviment es demostren dades empíriques, incloent les que es poden demostrar científicament. L’artista vol donar testimoni directe i immediat del món en que viu.

A partir d’aquí s’han distingit dos tendències que encaren que parteixen d’un mateix origen i tenen les mateixes intencions, discrepen en alguns aspectes. Aquestes dos tendències són el Realisme i el Naturalisme.

Filosòficament, el Realisme, és l’afirmació de la realitat, una realitat que existeix per si mateixa, i que per tant no consisteix en la simple projecció del pensament de l’home. Però des de el punt de vista literari, aquest concepte el podem aplicar en obres anteriors al S.XIX, ja que per realisme literari entenem que és l’ importància a la realitat objectiva. Segons el punt de vista d’algunes obres com “El poema del Mío Cid”, “El Lazarillo de Tormes” o El Quixot, el realisme seria una tècnica literària que s’oposaria al idealisme o a lo meravellós. Però el realisme no és només una tècnica, sinó que també és un moviment literari que constitueix tota la meitat del S.XIX, amb origen Francès iniciat per tres novel·listes com Stendhal, Flaubert o Balzac. És un moviment que pretén “ensenyar” la realitat objectiva com a fruit d’una nova societat, la burgesia, una nova filosofia, el positivisme, i la revolució industrial.

La nova estètica, es va manifestar en tot els gèneres, però va ser en la novel·la, que va “triomfar” més. El trànsit entre el Romanticisme i el Realisme, no es produeix d’una forma brusca, sinó gradual, a través dels autor mencionats anteriorment.

Stendhal, va escriure una de les seves obres basant-se en l’anàlisi psicològic dels personatges i en la pràctica de l’observació. Segons Stendhal, la novel·la ha de ser “ com un mirall col·locat al llarg del camí”.  Encara que a aquest no se’l pot considerar del tot Realista, ja que té tòpics romàntics, però tampoc se’l pot considerar romanticiste perquè té tòpics realistes, per lo tant els vertaders iniciadors del gènere van ser, Flaubert que amb la seva novel·la de Madame Bovary, va aconseguir establir el model de l’estudi de la psicologia femenina, i Balzac, que va reunir totes les seves obre sota el nom genèric de La Comèdia Humana, obra que pretén retratar la societat francesa de la seva època.

2.Busca informació sobre Gustave Flaubert

Va ser un escriptor francès, conegut principalment per la seva primera novel·la, Madame Bovary. Li dedicava molt temps al seu art i al seu estil, i estava molt capficat en trobar la “paraula perfecte”.

Es va fixar en el seu pare, cirurgià cap de l’Hospital de Ruán, per fer el personatge del doctor Lariviēre en Madame Bovary.

Al col·legi, era considerat un mandrós, però es va iniciar a la literatura a l’edat d’onze anys. Durant l’estiu de 1936 va conèixer a Elisa Schlésinger, cosa que va ser reflectida en la novel·la de L’educació sentimental.   

Pels voltants del 1841 va començar els estudis de Dret, però sense cap mena d’entusiasme. L’estiu de 1844, va deixar els estudis de Dret a París per anar-se’n al camp, a Croisset a prop de Ruán, amb qui va viure amb la seva mare.  

Dos anys després van morir la seva germana i el seu pare. Llavor va tenir l’única relació sentimental, amb la poeta Louise Colet.  

Va assistir a la Revolució de 1848, i entra quest any i el ’49, va escriure la primera versió de La temptació de San Antoni, però no va quedar satisfet amb el resultat. En aquella època, el seu millor amic era Máxime du Camp, amb el qui va recórrer Itàlia, Egipte, Grècia, Jerusalem, Constantinople... Això va causar una impressió en la seva imaginació, i des de llavor no va abandonar Croisset, exceptuant per fer alguna visita a París.

De tornada del seu viatge a Orient, en 1851 va començar a escriure Madame Bovary. Va trigar a escriure-la cinquanta-sis mesos. Les autoritats van iniciar accions legals contra l’editorial i l’autor, acusats d’atemptar contra la moralitat, però van ser declarats innocents.

Com que Madame Bovary, va ser molt bé acollit, amb els diners guanyats va poder pagar-se un viatge a Cartago que li va servir per documentar-se per la seva pròxima novel·la, Salambó, acabada en 1862.

Durant la guerra Franco-Prussiana, al 1870, soldats prussians, van ocupar la seva casa, cosa que va portar a que patis infermetats nervioses.

La temptació de San Antoni, va ser publicada finalment al 1874, i aquest mateix any, la seva obra de teatre El Candidat, va ser un gran fracàs. Al 1877, va publicar tres contes, Un cor senzill, La llegenda de San Julià l’hospitalari i Herodíes. Va passar la resta de la seva vida treballant en una sàtira que no va arribar a ser acabada.  

Va morir a l’edat de 58 anys a causa d’una hemorràgia cerebral.

Les seves obres van ser:

·         Memòries d’un boig – 1838

·         Novembre. Fragments d’un estil qualsevol – 1842

·         Madame Bovary -  1857

·         Salambó – 1862

·         L’educació sentimental – 1869

·         La temptació de San Antoni – 1874

·         Tres comptes – 1877

·         Bouvard i Pécuchet -  Sàtira inacabada, publicada pòstumament.

3. A partir del personatge principal d’aquesta obra s’ha elaborat el terme bovarisme. Busca el que significa i estableix el paral·lelisme amb la protagonista.

El Bovarisme, en termes psicològics, consisteix en una alteració del sentit de la realitat per la qual una persona es considera una altra que no és.

El Bovarisme fa referència a l’estat d’insatisfacció crònica d’una persona, produït pel contrast entre les seves il·lusions i aspiracions amb la realitat.

Aquest terme prové de la novel·la de Gustave Flaubert, Madame Bovary, per la protagonista, Emma Bovary. Emma és una persona que li agrada i ha llegit moltes novel·les romàntiques, fins arribar al punt que vol que el seu marit sigui igual que qualsevol de les novel·les, valent, romàntic, amb bon treball, atent... Per això quan veu a Charles Bovary s’enamora d’ ell, perquè és diferent dels altres homes que ha conegut, perquè té un bon treball... Emma, un personatge que pretén que la seva realitat sigui com les històries romàntiques que ha llegit. Això fa que al topar-se amb la realitat, que és molt inferior a les seves expectatives, quedi decebuda.

Relacionem el bovarisme a la novel·la quan Emma, es sent decebuda perquè veu que el seu nou marit, no és el que ella esperava, com per exemple, no el veu gens romàntic, com esperava que fos a causa del llibres. Cada vegada es va accentuant més aquest sentiment de decepció perquè Charles no es dona compte del que li passa a la seva dona. El que fa Emma és culpar a Charles de la seva desil·lusió, de la seva decepció, sense donar-se’n compte que ella és l’única culpable, no per haver llegit totes les novel·les romàntiques, si no per desitjar una cosa que no està en les seves mans, per desitjar una cosa que no podria aconseguir i que només és fruït d’una il·lusió.

També és veu molt clar aquest terme, quan a Emma i a Charles els conviden al castell del marqués d’Andrevilliers. Emma diu que torna a enamorar-se, però aquesta vegada del duc, ja que aquest també li sembla com un dels “seus herois”. Li va explicar una sèrie de coses, les qual Emma va relacionar amb la semblança de que ell fos un dels cavallers que ella sempre havia somiat. Quan tenia que marxar, s’entristeix molt ja que havia de deixar tot el luxe que li rodejava. El bovarisme en aquest cas seria que Emma, una noia de camp, vol estar en un món ple de luxe, un món que no li toca. Torna a tenir unes il·lusions que ella no podria aconseguir.


ELENA ÁLVAREZ PORRÓN.