5.Descriu el caràcter d’aquests personatges

EMMA BOVARY
Sent una noia, ja fou reprimida en ser internada al convent on tingué temps suficient com per a voler rebel•lar-se, contra el fet de no poder fer res per ser una noia. Així que es deixà endur per la seva imaginació i tota la informació recollida per les novel•les romàntiques que tant li agradaven. Aquestes es convertiren en la realitat que en un futur, voldria viure. Per aquest fet, fonamentalment, i degut a la seva vida camperola i no urbana i, un marit que no l’arriba a satisfer, vol viure en un somni i viu frustrada, ja que amb el temps, acaba assumint l’autèntica realitat. La Majoria dels seus somnis i ambicions solen ser egoistes, orgullosos i molt buits, tan sols pensant en ella mateixa. En realitat, tan sols busca aventures i noves experiències. Pensant que únicament en el luxe i l’extravagància es pot trobar la felicitat. Així que es podria denominar com una persona materialista i inconforme amb tot el que posseeix.


“Abans de casar-se, havia cregut estar enamorada; però la felicitat que hauria hagut de resultar d'aquest amor no havia arribat, es devia haver equivocat, pensava. I Emma intentava saber què significaven exactament, a la vida, les paraules felicitat, passió i embriaguesa, que tan boniques li havien semblat als llibres.”
(GUSTAVE FLAUBERT Madame Bovary pàg. 32)



CHARLES BOVARY
Aquest personatge, juntament amb Emma, és dels principals. És un home molt bo i respectuós en vers tothom i influenciable; tant, que acaben com per tractar-lo d’estúpid.
Arriba a ser tan ingenu que no és, fins la mort de la seva segona dona: Emma, que se n’adona de les seves infidelitats descobrint les cartes que s’enviaven entre els amants.
Ell estima a Emma de debò, des d’un primer moment considerant-la com una mussa o una deessa real. Però al no poder oferir-li tot el que ella desitja, ella el rebutja i, cada cop més. Cosa que permet a l’esposa dominar-lo i sotmetre’l als seus desitjos, com per exemple fou, el fet de traslladar-se del poble on vivien fins a Tostes, per la simple qüestió que ella fos més feliç.
És una mica sapastre, no tan sols en l’àmbit psíquic sinó que en el laboral també, tot i que això no significa que no sigui pas treballador. Al contrari d’Emma, és un home limitat i que es conforma amb qualsevol cosa, per mínima que sigui.


“[…] A Charles li venia estret el pantaló al ventre.
- Les vetes em faran nosa per ballar – va dir
- Ballar? – va replicar Emma
- Es clar!
- Tu t’has tornat boig! Es burlaran de tu, queda’t assegut. A més, fa més per a un metge – va afegir.
Charles va callar. Caminava amunt i avall, esperant que Emma s’acabés de vestir.”


LEÓN DUPIS
Apareixent després del trasllat del matrimoni, com a notari del farmacèutic de Yonville, coneix a Emma i descobreixen una gran semblança en els gustos i les seves aficions; cosa que permet una gran connexió entre ells. Poc a poc, acaba enamorant-se d’Emma, tot i que no sap que ella també. Així que els dos ho reprimeixen i ho deixen per més endavant, on després d’un llarg viatge estudiantil a París, cosa que demostra un gran interès a l’estudi, es retroba amb Emma a Rouen durant una obra de teatre i oficialment, es converteixen en amants, deixant emportant-se per la passió que amaga dintre intentant simular-la amb la serietat que sembla caracteritzar-lo. Finalment, la abandona i es casa amb una dona decent.
És un home atractiu i sensual, capaç de conquistar a la dona que es proposi. És cavallerós i amable amb tothom, que a la vegada, es comportin bé amb ell i ho mereixin.

Mr. HOMAIS
És el farmacèutic de Yonville, cosa que li permet aprofundir el seu prestigi en el poble amb grans coneixements tant científics com filosòfics i, sobretot, mèdics(així es guanyà la confiança de la gent). Cosa que a la vegada li genera una superioritat interior força sorprenent. Té tres fills, els quals els vol convertir en grans científics i que arribin a un gran èxit, com per exemple, ell.

RODOLPHE BOULANGER
És un ric galà amb possessió d’un castell a les a fores de Tostes. Normalment,per a no dir sempre, aconsegueix el que es proposa o seduir a qualsevol, ja que és molt atractiu. Al conèixer a Madame Bovary aconsegueix enredar-la i convertir-la en la seva amant omplint-li el cap de fantasies amoroses que mai arribarà a complir. Mostrant-ho en un primer pla, quan juren escapar-se junts( cosa que a Emma li dóna la il•lusió d’arribar a ser una burgesa de ciutat), i Rodolphe no apareix. És frívol i aparentment, seductor. Però a l’hora de la veritat, no és menys egoista ni materialista que la protagonista principal, només preocupant-se per ell mateix i el que pugui sentir. Podríem describir-lo com un hipòcrita sense escrúpuls, ja que deixà “morir” a la dona que ho donà tot per ell i que en part, fou la causa de la seva ruina.
LHEREX
És el comerciant burgès de Yonville resultant un delincuent embadocador. El qual és un responsable indirecte de la mort d’Emma, ja que aquest la enredà per acceptar diverses comandes a les que després, Emma no es podrà fer-ne càrrec. Com Rodolphe, és una persona ambiciosa que només pensa en ell mateix i el seu benefici sobre qualsevol cosa. Va mostra sobretot el seu cinisme en el moment de l’enterrament d’Emma que diu: -Quina desgràcia per al seu pobre marit!

MONSIEUR BOVARY PARE
És el pare de Charles. Un cop analitzats els dos caràcters, no podríem relacionar-los en complet, ja que era un alcohòlic faldiller i mandrós que deixa tota la feina per a la seva dona, la qual el manté. Tot i després d’arribar a una edat encara té la certesa de conquistador, però no és més que un vell verd en decadència.

MADAME BOVARY MARE
Ella és la mare d’ en Charles. També la força causant de la incertesa i debilitat del seu fill, degut a la seva sobreprotecció. Tot i que no es porta gens bé amb Emma, la seva nora, acaba salvant-los de diversos deutes. Finalment, acaba discutint amb el seu fill perquè es vol quedar amb la seva neta.


8. Realitza un comentari de text del següent fragment del llibre:

Algunes tardes, al darrera dels vidres de la sala, treia el nas un home bru; portava patilles negres i somreia lentament, un somriure ample i dolç que deixava veure unes dents blanques. Tot seguit es posava a tocar un vals. Portava un salonet enganxat damunt de l’orgue, dins el qual uns dansaires grans com el dit giravoltaven entremig d’una estesa de butaques, de consoles i de canapès. Eren uns ninotets acolorits entre els quals es veien dones amb turbants de color rosa, tirolesos amb jaqueta curta, simis vestits de negre i senyors amb calça curta. A mesura que anaven evolucionant, es reproduïen en els trossos de mirall aixecats al seu voltant i ajustats als angles amb unes tiretes de paper daurat. L’home feia girar la maneta tot esguardant a banda i banda del carrer i en direcció a les finestres. De tant en tant, tot escopint un raig llarg de saliva, aixecava l’instrument amb el genoll alleujant-se del pes de la corretja que li cansava l’espatlla; i tan aviat planyívola i gansonera, tan aviat joiosa i precipitada, la música de la caixa anava descabdellant-se invariablement a través d’una cortina de color de rosa posada dessota una reixa de coure tota plena d’arabescos. Eren uns aires arribats d’un altre món, que tocaven en els teatres, que cantaven en els salons, que dansaven en els balls de nit a la claror dels llums, ecos d’un univers encantat que trasbalsava el cor d’Emma. En el seu caparró il•lusionat, s’hi animaven unes sarabandes que no s’acabaven mai; el seu pensament saltava entre les notes com una baiadera entre les flors d’una catifa, gronxant-se de somni en somni i de tristesa en tristesa. Quan l’home havia recollit l’almoina caiguda a dins de la gorra, embolcava l’orgue amb un drap de llana blau, se’l posava a l’esquena i se n’anava tot caminant pesadament. L’Emma el veia allunyar-se acompanyant-lo amb l’esguard. Sobretot, però, era a les hores de menjar quan arribava al darrer grau de la paciència. Aquella saleta de l’entresol, amb el fumeig de l’estufa, el grinyoleig de la porta, els murs que traspuaven i la humitat de l’enllosat, l’ofegava; no podia aguantar més; li semblava que tota l’amargor de l’existència nedava a dins del seu plat, i , entrelligats amb el fumerol de la sopa, li pujaven, des del fons de l’ànima, tot un altre seguit de bravades igualment denses i fades. En Charles, menjava amb lentitud; ella rosegava algunes avellanes o bé s’entretenia a ratllar l’encerat de la taula amb el tall del ganivet.


És un fragment de la obra Madame Bovary de Gustave Flaubert. Obra que tracta d'una dona la qual ja està aburrida de la seva vida, i no troba altres metes que l'amor, el luxe i les fantasies que el rodegen.
Una obra totalment associada al realisme, pel fet de voler plasmar en les nostres ments la realitat que ens està presentant l’autor, realment basada en fets reals(no literalment), de l’època d’ ell mateix, prescindit de tot símbol i detallant al màxim.
També el podríem relacionar amb el gran avorriment d’ Emma i la seva frustració dins de casa seva, mirant sense tenir cap altre cosa de fer a l’altre banda de la finestra, amb la pronunciada descripció tant detallada dels elements del lloc o de les persones, que tot i no semblar-li interessant els hi mostra atenció.



Mònica Guillamón