LA NOVEL·LA POLICÍACA (II)

Quan parlem d’aquest gènere, el primer que pot passar-nos per la ment és la desconfiança generada per la diversitat de crims relatats i els prototips dels personatges com la de l’assassí.
Començà a dispersar-se cap a la dècada dels quaranta del s.XIX, quan Edgar Allan Poe, representat com el pare d’aquest gènere, inventant al primer detectiu de la història literària: Auguste Dupin, convertint-se en el prototip de detectiu occidental ideal.
La temàtica no transcurreix al marge d’un crim senzill, sinó dels més rebuscats on els seus protagonistes, els detectius, tinguin que buscar-se la vida per a esbrinar-los i saber el per què.
Hi ha gent, que tambè creu que es pot considerar com a narrativa policíaca, i així marcant un origen, el relat de Sòfocles; un home que matà al seu pare i es casà amb la seva pròpia mare sense saber-ne res al moment. Llavors, començant una investigació principal com la de saber qui era el seu pare?, el portà a la realitat que mai havia observat.
Per acabar d’encaixar i assolir un gran suport per part de la societat,
tingué que aparèixer Sherlock Holmes, inventat per Arthur Conan Doyle.
Aquest detectiu mostraba característiques i estratègies semblants a les de
Dupin (E.A.Poe). Popularment, es comentà com una imitació que supera a la
original. Així que s’incluïren al gènere varis escriptors seguint els passos de Doy-
le com Gilbert K.Chesterton, Agatha Christie o Simenon, inventor de l’inspector Maigre.
Durant la dècada dels 50 ja del segle XX, entre els joves acadèmics, durant
molts anys, consolidà mala fama i rebé el nom de “literatura barata” o
“subliteratura”, així que acaben l’espionatge, la ficció i, fins i tot,
l’erotisme. Perquè al cap i a la fi, al lector la part que més li interessa és la pràctica i el com.
També s’ imposen altres prototips de detectius com Dashie Hamimet, un escriptor que abans d’escriure fou detectiu, creà en Sam Spade, un investigador rude i violent en comptes de ser un detectiu cerebral que resol tots els casos molt fàcilment, pròpis de la sèrie negra. Aquest detectiu, va ser el protagonista que llançà a l’èxit a la sèrie negra.

"...La finalitat principal que espera el lector del’ obra, és descobrir l’assassí i es justifiqui lo succeït..."

CARACTERÍSTIQUES ESSECIALS DELS CRIMS D'AQUESTES NARRATIVES:

- Plantejament del crim o cas
- Protagonista: detectiu intel·ligent, culte i, en alguns casos, científic.
- Mètode científic: observació - anàlisi - deducció
- Preguntes com: qui ha sigut? o com ho ha fet?
- Escenes violentes no pronunciades, solien ser al final, quan es descobria l'assassí
- El detectiu resol el cas


DIFERENTS BRANQUES

Escola anglesa(també anomenada novel•la-problema): típic detectiu intel•lectual, misteriós i tradicional.
Edgar Allan Poe, Arthur Conan Doyle, Agatha Christie,…
Escola americana(popularment coneguda com sèrie negra) : originada a Estats Units en el 1930, durant la “llei seca” que s’establí. Amb un detectiu més violent i ambientat en les grans ciutats.
Dashiell Hammet, Raymon Chandler,…
Una mica més endavant, el delincuent conquista el paper protagonista i deixa al detectiu enrere, com si fos un Robbin Hood del s. XIX. Aquesta branca del gènere, fou desenvolupada pel francés Maurice Loblanc.
També, seguint l’exemple de Loblanc, està Ernest William, a la vegada cunyat de C.Doyle, que inventà a Raffles, un lladre de guant blanc amb el seu barret de copa, etc.

Finalment, es combinà el racionalisme de l’escola inglesa amb la ficció o l’erotisme de l’americana. Com per exemple, James Bond; creat per Ian Flemming.



Mònica Guillamón